Ressenya de Màrius Torres

Ressenya del documental entre l’herba i els núvols (Màrius Torres).

Aquest documental sobre la vida del gran poeta català Màrius Torres comença amb l’explicació de la vida del poeta i algun fet rellevant d’ell esmentat per diferents persones que van tenir o han tingut algun tipus de relació amb ell. A partir d’aquestes veus podem conèixer la vida de M. Torres. Aquests testimoniatges han tingut diferents papers en la vida del poeta; uns són familiars de Màrius Torres, altres fent que havia estat amb ell i finalment una persona que l’ha estudiat molt profundament però no l’ha conegut.

Els familiars que parlen sobre Torres són la seva germana, el seu germà i la seva cosina. Tots ells expliquen fets importants de la seva infància, el seu caràcter, etc. Era un persona introvertida, solitària, li agradava la convivència familiar, tenia gustos molt diferents als nens corrents, etc. Són moltes les històries i anècdotes que expliquen els seus familiars.

Després parla la Hermana Josefina, que era la infermera del Sanatori tuberculós en què es trobava Torres durant els seus últims anys de vida. La “Hermana” explica que va agafar molt bona relació amb ell. Diu que ell sempre llegia, escrivia però també estava rodejat de bones amistats com la Mercè Figueres (la Mahalta dels seus poemes), etc.

Finalment l’últim testimoniatge és la Margarita Prats, és la veu més distanciada ja que no l’arriba a conèixer. Ella explica que els poemes de Màriys Torres estan molt influïts pel seu context i per la seva vida. Explica també que els seus valors cauen i pateix un procés de tancament quan comença la seva malaltia i la guerra civil espanyola.

La segona part del reportatge narra la biografia de Màrius Torres. És important la funció de la música i de les fotografies. Se sent tocar un piano de fons quan parla de la vida del poeta ja que a Torres li agradava molt tocar el piano i se sent el violoncel quan parla de Pau Casals i quan parla del poble en el qual Màrius estiuejava, Sant Salvador.

Màrius Torres va néixer a Lleida l’agost del 1910. Era fill d’una família lleidatana. El pare i l’avi patern eren metges com ell. L’altre avi era advocat i professor de literatura. Aquest avi construeix una torre a la perifèria de Lleida on se troben tota la família, lloc en el qual el poeta si sent molt a gust.

El seu pare, Umbert Torres, i la seva mare, Maria Perenya, van donar molta importància a la formació dels seus fills. Ja des de ben petit M. Torres se sent captivat per la música i per la literatura. Màrius passà una adolescència solitària. Aquesta és marcada per la mort de la seva mare quan ell només tenia 18 anys. És una època molt trista ja que se l’estimava molt. És aleshores quan la seva tieta Contxita, més coneguda com Txita, es farà càrrec de tots els germans i d’ell.

La República fou un esdeveniment molt important per la família d’en Torres. Posteriorment, acabà els seus estudis de medicina i fa un viatge per França i Itàlia amb els companys de carrera. A la primavera del 1935 cau malalt i se’n va cap a als Pirineus per recuperar.se i aïllar-se. Però recau d’una manera molt forta al desembre del mateix any i s’adona que té tuberculosi. Immediatament, és ingressat en un Sanatori.

Allí llegeix molt, coneix a Mercè Figueres, una amistat llarga i molt important per a tots dos. Durant aquella època, el poeta escriu articles pel diari l’Ideal periòdic Republicà. Després d’uns llargs i durs sis mesos tot sembla tornà a la normalitat però és llavors quan comença la Guerra Civil Espanyola.

Durant l’etapa de la Guerra civil, el poeta escriu un diari pel seu germà, Víctor Torres, ja que ell està a la guerra i ho fa per tal que Víctor Torres sàpiga el dia dia del poeta. Després de la guerra civil, a causa de la derrota republicana, la seva família s’exilia a França.

Màrius Torres no perd mai l’esperança, tot i estar passant una etapa personal molt dura. No deixa mai de llegir i compartir amb els seus amics. AL publicà els seus primers poemes rep cartes del gran poeta Carles Riba que el motiven a seguir i li dedica algun poema. Manté correspondència amb Joan Sales, persona qui ajuda a tirar endavant amb la seva afició. Al llarg dels seus poemes, ell recorda constantment la seva ciutat, una Lleida idealitzada que ja no és la Lleida que ell coneixia. És per això, que el poeta vius moments d’enyorament, de tristesa, de melangia, etc. Tot i que sempre manté aquella alegria i il·lusió. Viu moment molt emotius com quan la seva germana el ve a visitar després de gairebé quatre anys sense veure’ls. Tot i que ell té un gran vitalisme, la seva malaltia empitjora per moments. Finalment, mor el 29 de desembre de 1942 amb l’edat de 32.