El combat dels poetes

El poema "El combat del poetes" fou escrit pel (post)simbolista Màrius Torres. Aquest poema és de l'abril del 1937. Torres ha estat un dels grans referents del simbolisme i, tot i que mor amb molts pocs anys i no es formà per a poeta, la seva poesia neix del fruit selecte d'una altíssima exigència. Aquest poema, en concret, té una voluntat expressiva molt gran i el principal objectiu és aconsellar o dir què han de fer els poetes, inclòs ell, per a poder assolir l'excel·lència , però una excel·lència que ell qualifica, a la vegada, d'inútil.
"El combat dels poetes" és un poema d'un caire molt diferent als típics que escriu Torres, ja que normalment Màrius Torres fa una poesia molt personal i íntima relacionada amb els seu estat d'ànim, més aviat, de vida; amb la nit, el paisatge, els records, etc. I, aquest poema, en canvi, es dirigeix a tots els poetes i té una funció d'expressar/transmetre un missatge.

El combat dels poetes està format per dos quartets i dos tercets. Per tant, ens trobem davant d'un sonet. Els versos són alexandrins (6+6) amb cesura als mots aguts. La rima és consonant, als quartets és creu-creuada (ABBA;BAAB) i als tercets (CCD;EED).

El tema del poema és transmetre un missatge sobre la visió personal, i en aquest cas també militant, que té Torres sobre com els poetes han d'enfrontar-se amb la poesia, és a dir, què han de fer per assolir una poesia excel·lent i no una de banal.

El poema el podem dividir en dues grans parts que s'ajusten a l'estructura que té el poema (els dos quartets i els dos tercets).

El primer quartet comença dirigint-se a tots els poetes i fa referència al nom del títol ja que compara el poeta amb un arquer, els dos han de ser precisos i eficaços, uns amb la retòrica i els altres amb els arcs i les fletxes. A part de la comparació, també apareix una metàfora ja que els arcs a la vegada són la poesia per als poetes. Ens situa en una dimensió dramàtica, en "un combat obscur" d'un poeta i d'un arquer.
És una estrofa amb una contundència adient i necessària i utilitza un to exhortatiu que es veu amb l'ús de l'imperatiu ("tíbem",v.4).

El segon quartet comença igual que el primer; dirigint-se als poetes ara com <<sagitaris damnats>> referint-se que són soldats, més ben dit arquers, condemnats a sostenir el dur i inexcusable combat que és la poesia. Durant aquesta estrofa continua amb la metàfora i la comparació que fa entre els poetes i els arquers. Aquest quartet aporta una descripció dels sentiments que provoca a un arquer, a la vegada també a un poeta, quan ha de disparar la seva fletxa. Cal destacar també la metàfora que identifica l'ànima del poeta amb <<la corda dolorosa que es torç i paga>>.

Per tant, constatem que en el primer quartet l'ambientació i els termes escollits pertanyien per complet al camp semàntic dels soldats (arquers). I en el segon, en canvi, posa l'accent en el dolor que provoca l'esforç en el combat.

En el primer tercet posa èmfasi en el fet que com millor sigui aquesta tècnica i aquesta força de l'arquer, permetrà que les seves fletxes, la poesia, arribaran més a lluny, fins a assolir la glòria, la victòria ("el vi daurat de la victòria",v.11). És  una estrofa plena d'esperances.

Finalment, en l'últim vers explica que l'esperit/l'ànima dels poetes està distès igual que l'arc. Els versos disparats per aquests volaran llargament i assoliran l'objectiu tot i que diu en un to un pèl dramàtic que "es perdran en el cel inútil de la glòria", que a la vegada això és desdramatitzat ja que té més que assumida la seva tasca, referint-se així a què les obres tenen una gran volada.

Ens trobem davant d'un dels poemes més importants de Màrius Torres. Cal destacar que al llarg d'aquest poema s'utlitzen contínuament verbs que impliquen acció (tíbem, dobleguem, etc.) És un poema que se centra en l'explicació mitjançant aquesta metàfora i comparació constant del arquer i els poetes. Tot el que fan per a què els seus poemes tinguin un ressò important, és a dir, perquè siguin uns bons poemes, que siguin importants i que assoleixin la glòria, tal com ho fa l'arquer precís, constant, fort, etc, en un combat. És aquest el perquè d'aquest títol ja que aquest és el combat dels poetes, fent referència que la vida és com un combat, un de difícil i s'ha de remarcar aquesta dificultat que té fer versos