Àngel Guimerà

Àngel Guimerà (1845-1924) va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i va morir el 1924 a Barcelona. Fou un dels màxims exponents de la renaixença en l’àrea de poesia i especialment en l’àrea del teatre. Representa la síntesi de dues tradicions i de dues estètiques ben arrelades en el desenvolupament del teatre català contemporani: el romanticisme i el realisme.
Guimerà, fill de mare canària i pare català, va viure els seus primers vuit anys a Canàries. Posteriorment es van traslladar al Vendrell que és el poble natal del seu pare, quan ell tenia vuit anys. És allí on pren contacte amb la cultura i formes de vida catalanes i se les fa seves. Guimerà va estar marcat per fets destacats de la seva vida i això sempre o gairebé sempre es podia apreciar en les seves obres. Ell tenia una visió idealitzada i pessimista de la vida, pel fet de la seva sensibilitat i caràcter.
Àngel Guimerà començà escrivint poesia, ho fa en poemes de to líric i combatiu, són poemes narratius dins dels cànons del romanticisme. Emprà un llenguatge extens i expressiu i va guanyar popularitat en els poemes de caràcter patriòtic. El 1871 va participar en la fundació de la revista La Renaixensa la qual arribarà a ser director. Guimerà va guanyar els tres premis dels jocs florals el 1877, proclamant-se així Mestre en Gai Saber. Tot i haver començat en poesia, és en el teatre on assoleix el millor èxit, comença amb poemes musicats que esdevenen molt populars. Ell des d’un principi sempre va tenir l’idea de remodelar el teatre català. La seva trajectòria teatral es divideix en quatre períodes, però és en la segona etapa Els drames realistes on assoleix la màxima plenitud. En aquesta etapa abandona el vers per la prosa, dins d’aquesta destaquen les obres Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900). Cal remarcar el ressò que tingueren les seves obres en el món cinematogràfic, ja que moltes de les seves obres es van passar a la pantalla. Fou així com va ser conegut internacionalment i aquestes obres tingueren molta popularitat a l’estranger. Però, l’obra de Guimerà va perdre popularitat a causa de l’actualitat de les obres que s’escriuen per tota Europa a inicis del segle XX. Àngel Guimerà va ser un literari amb un nacionalisme molt accentuat, va estar molt posat en política i sempre va estar molt a prop del sentiment del poble, fins i tot encara viu el consideraven ja un clàssic. Va morir a Barcelona l’any 1924 i el seu enterrament va ser multitudinari.