Camperola Llatina

                                                                                Camperola llatina

Josep Carner i Puig-Oriol, nascut a Barcelona el 1884 i va morir a Brussel·les el 1970.  Fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com “El príncep dels poetes catalans” i el màxim representant de la poesia noucentista. Aquest poema  Camperola llatina forma part del llibre Verger de les galanies publicat el 1911 i editat definitivament el 1957 per ell mateix.

És un poema format per dos quartets i dos tercets, per tant és un sonet. La rima és consonant i té una rima femenina als versos senars (v.1,3,5...) dels quartets i  dels primers versos de cada tercet; la resta té una rima masculina (v.2,4,6...). Tots els versos del poema són decasíl·labs (d’art major):10A, 10B, 10A, 10B... Rima encadenada.

El tema del poema és simbolitzar, mitjançant la camperola, la Catalunya noucentista naixent. És un poeta típic noucentista ja que Carner està idealitzant la imatge de la pagesia catalana, ordenant-la, refinant-la, civilitzant-la,etc. És per això que se’ns presentarà una camperola que provoca admiració per la seva bellesa, en tots els sentits.

El poema està compost, com he dit anteriorment per quatre estrofes, les quals cada estrofa correspon a una específica part del poema.

En la primera part, se’ns presenta el temps en que ocorre aquest poema (v.4 “tardor”),  la descripció de la percepció que en té el poeta sobre la senyora, etc.  Hi ha un antítesis al vers tres “ mig augusta, mig espellifada”, la qual ens mostra el contrast entre la realitat (espellifada) de la camperola i la idealització que fa l’autor d’aquesta (augusta). Se’ns hi exposa també una camperola que és com la tardor, tot i que comença a envellir continua sent majestuosa, bonica.  Durant la prima estrofa, també, el poeta ens fa saber que tots els moviments i accions de la camperola són perfectes, mesurats, etc.; v.1 “Alada”, ella no camina, no toca de peus a terra sinó que ella vola, està alada.

És en la segona estrofa quan l’autor fa una petita descripció de la camperola, no la descriu tota sinó que és centra en la seva cintura que és “fina” i “abrivada” i en la seva boca fent una acurada descripció “incendiada” i  mitjançant una comparació que fa entre la seva boca i la rosa de l’Anacreó (poeta grec, que va cantar a l’amor) representa la passió, la seva vida ja que està incendiada de vida, de plaers, etc. Per tant, se’ns mostra un camperola amb ganes de viure, apassionada.

En la tercera estrofa, presenta el tema del poema, la germinació  de la llavor noucentista. Per tant, existeix un paral·lelisme entre les llavors que està sembrant la camperola que dona vida al camp i els poetes noucentistes que mitjançant els seus poemes donen vida a Catalunya, sembren els ideals noucentistes. És veu aquí, la importància que dóna Carner al poble rural, a la vida de camp, ja que és el fonament bàsic per a la cultura d’un país. En l’últim vers d’aquest tercet, cita “ et rius del pobre Gàlata ferest”, els gàlates eren celtes per això la camperola com ho fa tot amb sensació de seny, majestuositat, destresa, harmonia, etc. se’n riu del moviment brusc de la tasca bàrbara.

I per últim, a l’estrofa final, el poeta exposa la força de la terra, de les tradicions. La intenció de crear una identitat nacional marcada per l’ascendent antic. Carner mostra els ideals de mediterraneïtat i classicisme, arrel de la Catalunya ideal, serena i elegant (“compassant-te el gest). La deessa que arrossega el seu llegat antic que perviu en l’ésser humà (v.13, deessa antiga).

El tòpic literari de Camperola Llatina és Donna Angelicata, una dona de la naturalesa, angèlica, un ésser superior, gairebé diví. És així com, mitjançant la idealització de la camperola, ens l’exposa Josep Carner. El llenguatge utilitzat és treballat, i és difícil per la gent que no conviu o no té certs coneixements del camp, ja que el camp semàntic és la terra i el camp rural. És important la tasca que fa Carner en aquest poema i en la majoria dels seus poemes que agafa un objecte/persona, en aquest cas una dona camperola, de la realitat quotidiana que li provoca admiració i la idealitza en el seu poema. Carner a través de la  que un pagesa pot tenir un nivell de civilitat igual a la gent dels urbs o més.  Carner educa el rural, el fa ser civilitzat, ordenat, polit, etc. Tot el contrari del que pensa la gent. A més, representa el món rural amb un dama fina, majestuosa, polida,etc. que no s’assembla res a l’estereotip que tenim sobre això.