Quaderm d’Aram: Activitats
1. Busca a
Internet informació sobre el poble kurd: quin és el seu origen ètnic; quins
països tenen avui dia dins de les seves fronteres, població turca; quina és
l’actitud actual de la classe política turca envers els kurds?
Els Kurds són gent iraniana que provenen del
sud-oest d’Àsia, majoritàriament vivint a una regió coneguda com Kurdistan, la
qual inclou parts adjacents de Turquia, Síria, Iran i Iraq. Els kurds parlen
una llengua que s’anomena el Kurdes, que prové de la branca de les llengües
Indi-Europees. Arreu del món hi ha uns 38 milions de Kurds, els quals la
majoria viuen, com ja s’ha citat abans, a la regió coneguda com Kurdistan; però
també es troben comunitats de Kurds a Armènia, Geòrgia, Rússia, etc. i, a les
dècades recents, a alguns països europeus i d’Estats Units.
Els kurds són una ètnia minoritària als països de
la regió de Kurdistan, tot i que han tingut una autonomia parcial des del 1991.
Hi ha haguts molts moviments nacionalistes per part dels Kurds ja que demanen i
creuen que es mereixen una nació, una terra on poden viure amb tranquil·litat.
El problema és que molta gent del poble Kurd són terroristes, guerrers, etc. i
això dificulta molt les negociacions o que se’ls prenguin en serio.
2. Anglada
defineix des de Van fins a Ecmiadzin com a “via dolorosa”. Quin sentit creus
que té aquesta expressió?
Intenta transmetre que va ser un viatge en el qual
van ocorre moltes desgràcies. Significa que el viatge que fan des de Van fins a
Ecmiadzin és un viatge molt dur, en el qual tota la gent d’Armènia que sobreviu
passa moltes penúries, molta gent passa molta gana i fins i tot anaven morint
al llarg del viatge. I sempre havien d’estar atens, a més, del que feien els
turcs ja que avançaven molt ràpidament.
3.En el
capítol VI, en el passatge en què es narra el viatge d’Aram a Simi per assistir
al casament de la germana gran de Iorgos, es narra una curiosa tradició grega.
Quina és aquesta tradició? Esbrina si té algun paral·lelisme a Catalunya.
Quan Aram és convidat per assistir al bateig del
fill de la germana de Iordos, pren lloc una festa típica de l’illa de Sami.
Aram mai havia vist aquesta cerimònia tan curiosa, que a Trebisonda no havia
vist mai. El que es feia era cremar un ninot assegut en una cadira, cofat amb
una gorra de pescador, que representava Judes. Es fa per la nit, entre petards,
bengales i gresca.
Aquesta costum és semblant a dues que tenim a
Catalunya. Una és el Carnestoltes i l’altre és la foguera de Sant Joan.
La festa de carnestoltes és la més semblant a
aquesta costum, ja que en les dues es crema un ninot, i d’alguna manera o altra
el rei del carnaval (carnestoltes) també representa un personatge dolent, tal i
com ho és Judes per la Bíblia.
La foguera de Sant Joan, o també coneguda com la
nit de St. Joan (23 de juny), també és fa una gran foguera, és a dir, que es
cremen coses; però en aquest cas no es crema cap ninot.
En les dues tradicions catalanes també està ple de
bengales, petards i gresca.
4. El títol
d’aquesta novel·la és la tercera opció de l’autora, ja que abans havia pensat
en els títols “d’Agama Stellio” i “Terra Porpra”. Quins passatges de la
novel·la podrien justificar cadascun d’aquests títols?
Agama Stellio: El nom d’aquest capítol prové del
nom científic del drac de l’illa de Rodes. Ja que ella, la narradora-editora, i
el seu nét van anar de viatge a l’illa de Rodes.
El seu nét va atrapar aquests llangardaixos.
Aquesta història apareix al primer capítol.
Terra porpra: Podria haver escollit també aquest
títol ja que és un dels simbolismes que tracta l’obra i el tema més gran. És el
símbol de la cultura armènia, a la novel·la es concreta en la poesia i en les
tradicions. Aquesta temàtica va apareixent al llarg dels capítols III, IV, V,
VII.
5. En
aquesta novel·la els diversos capítols no són narrats sempre pel mateix
personatge. Especifica qui és el narrador de cada capítol (hi ha capítols en
què hi ha més d’un narrador; en queden excloses les paraules de l’autora entre
parèntesis).
El primer, el segon capítol i el Final/Epíleg del
llibre estan explicats per la narradora-editora. El tercer, quart i sisè per
Aram, el cinquè i part del vuitè per Marik i l’altra part del vuitè pels dos
testimoniatges (Hassan i Odisseas). També té una intervenció mínima el pare
Mesrob, que té també el paper de testimoni.
6.Fes una
llista dels apel·latius aplicats als turcs i als kurds al llarg de la novel·la.
Per què són tan negatius?
Els turcs al llarg de l’obra es van anomenant de
diverses maneres, totes amb una connotació negativa, per part dels personatges,
majoritàriament per Aram. Aquest col·lectiu és anomenat de les següents
maneres: <els nostres assassins>, <els maleïts turcs>, <els
turcs>, <malvats turcs>, <els turcs, que Déu els confongui>,
<criminals turcs>, <assassins turcs> i <malparits assassins>.
Són tan negatius ja que són els causants d’aquest genocidi, i són els enemics
d’Armènia.
7. En la novel·la es diu que Vahé, quan estava
empresonat, demanà al seu amic, el professor grec Odisseas, una mica de fruita
i la seva “Ilíada”. Segons aquesta informació i els objectes que els policies
turcs van requisar a ell i als quatre companys abans d’assassinar-los, quin
estatus social, econòmic i religiós podem deduir que tenien aquests cinc
presoners?
No és que aquests cinc armenis tinguéssim un
estatus econòmic molt alt, però si que eren gent com si diguéssim de classe
mitjana, ben establerta i sobretot amb un estatus social molt alt; ja que eren
“joves” intel·lectuals molt coneguts entre els armenis i altre gent. També eren
religiosos tot i que tampoc ho eren d’una manera molt accentuada.
8. La mort
de Vahé és narrada en dos moments de la novel·la: en la visita que fan Odisseas
i Ianek a Marik i Aram i en el relat del taxista turc Hassan. Compara ambdues
versions i digues quines són les semblances i les diferències. Quina et sembla
més emotiva? Per què?
El testimoni d’Odisseas i del taxista turc, el
Hassan, apareixen al final del capítol VII. Aquests dos testimoniatges
serveixen per explicar la final tràgica de Vahé i companys seus.
El primer testimoni, el d’Odisseas, té la funció
d’explicar com van agafar als intel·lectuals armenis, a on els van empresonar,
com va aconseguir que tractessin millor a Vahé, etc. Hassan explica, bàsicament,
com foren assassinats.
Aquests dos testimoniatges tenen punts en comú; un
d’ells, que és el més rellevant, és que els dos expliquen el final de Vahé. Tot
i així tenen moltes diferències; la principal diferència rau en el fet que
Odisseas és íntim amic de Vahé i Hassan no el coneixia de res.
Los dues històries són molt emotives, però tot i
que la de Hassan és la única que explica realment com va morir Vahé, la més
emotiva és la d’Odisseas ja que ell a part de ser un gran amic de Vahé, manté
correspondència amb ell mentre està empresonat i apareix el tema de la família
(la mare de Vahé, l’àvia). I de rerefons apareix també la història amb
l’inspector, per tal que ell tractés millor a Vahé i és l’inspector qui fa
conèixer a Odisseas que el seu gran amic morirà demà.
9. Segons
una ressenya publicada al “País” es diu que aquesta és una obra sense sorpreses
que parla d’amistats, noces i notícies dels morts. Posa un exemple, extret de
la novel·la, de cadascun d’aquests tres elements.
L’amistat més clara que hi ha al llarg del llibre és la que hi ha entre l’Aram i el Iorgos. Tot
i que aquests dos personatges apareixen ja junts al capítol II, la història de
com es coneixen és narrada pel mateix Aram en el capítol III.
Noces: Apareixen quatre noces que cal destacar en
l’obra, la primera és el casament del tiet d’Aram, Grigor, amb una dona.
La segona boda és la que es fa pel casament de la
germana de Iorgos, la qual Aram no pot assistir.
El tercer casament és el de Marik i el Der Ashavir;
és la boda més important de l’obra ja que això significa una nova vida per Marik
i per Aram, i també que ja estan completament instal·lats i arrelats a
Marsella, és al capítol VII on es narren aquests fets (“El der Arshavir m’ha demanat que em casi amb ell”, pàg. 137).
I finalment l’últim casament és el d’Aram i Alèxia,
germana de Iorgos.
Al llarg de tot el llibre van sortint noticies dels
morts; des dels armenis assassinats pels turcs, passant per la gent que va
morint durant la fugida, fins els turcs executats pel genocidi. La notícia del
mort més important i més rellevant és la del pare d’Aram, Vahé. Aram i Marik no
saben ben bé si ha mort o no, fins que saben per una tercera persona, el doctor
Arshag que Vahé és mort. Al final del llibre hi apareixen dos testimoniatges sobre
la mort de Vahé.
És l’inspector turc que allibera Odisseas i que
s’encarrega de Vahé i dels seus companys. La víctima, la qual ajuda, és Vahé.
Odisseas subornà per tal que evités tortures als seus companys (a Vahé) i li va
prometre també més diners si aconseguia fer-li arribar un missatge del seu
amic, el seu poeta Vahé, l’inspector va complir el tracte. Tot i que finalment
l’inspector retornà tots els diners a Odisseas ja que a causa de la seva
<lenitat> el van enviar a lluny, a una vila més petita, on no hi havia
armenis.
11. Pel que
fa a la narració dels fets, creus que segueix en tot moment un ordre cronològic
o no? Justifica la teva resposta amb algun exemple.
No segueix en tot moment, ni molt menys, un ordre
cronològic. Primer que els ja els propis capítols no estat narrats de manera
ordenada cronològicament parlant. I fins i tot dins de cada capítol hi ha salts
temporals, ja que o bé el narrador recorda una experiència o algun fet
rellevant que provoquen aquest alterament de l’ordre cronològic. D’exemples
se’n poden trobar al llarg de tot el llibre, però un d’ells seria que en el
primer capítol els fets ocorrent a la darrera dècada del segle XX, i just al
següent capítols els fets remunten als vint del mateix segle.
