Terra Baixa

1.Quina és la caracterització que es fa de Manelic per boca de Josep i del mateix Manelic en les escenes III i VI de l’acte I?

Bé, en Josep cita textualment que és un rucàs i que en prou feines ha vist quatre persones en sa vida i encara menys a alguna dona.

Es pot apreciar que és una persona molt innocent i ignorant, que no li veu malícia a ningú i no té mala fe. Està confós quan arriba al poble ja que mai havia vist tanta gent. Però també se sent una mica desplaçat ja que deixa tot el seu passat i “possessions”a la muntanya.

2.Resumeix els fets de la vida de Marta i Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l’escena VIII de l’acte I.

Es coneixen quan la Marta és una criatura, la Marta va venir amb son pare al poble i ells eren pobres, és per això que es comença aquesta relació amb el Sebastià ja que ell els i ofereix protecció etc. La Marta ha estat una amant per al Sebastià i ara la Marta s’ha de casar amb el Manelic i el Sebastià s’ha de casar amb una altra noia més important i més rica que la Marta perquè així en Sebastià continua tenint tot el que tenia i més. Tot i que els dos s’han de casar amb uns altres, el Sebastià la vol continuar tenint com a amant.

Quina és l’actitud i els desitjos que mostra l’altre en aquesta escena?

La Marta el que ha tingut envers en Sebastià ha estat un amor vertader, no ha estat un amor per interès, tot el contrari que en Sebastià que el que vol ell és tenir la seva possessió.

3. Explica la visió de la “terra baixa” i de la “terra alta” que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l’acte II i III.

El llibre està marcat per la simbologia entre la Terra alta i la Terra baixa. Aquests dos “mons” són presentats com dos espais antagònics.

Presentant la Terra alta, lloc de on prové el Manelic, com el món caracteritzat per la puresa, la bondat, un lloc sense pecat, verge, bo per a naturalesa, sense corrupció. És per això que el Manelic representa les característiques que pertanyen a la Terra alta.

I la Terra baixa que caracteritza els seus personatges com a malvats i mesquins, i representa el lloc on es concentra el mal del món, en el qual la corrupció, el pecat i la malícia de l’home hi conviuen.

4.En la seva darrera intervenció, Manelic al·ludeix a la mort del llop. Per què? Creus que es reflecteix un canvi en el caràcter i l’actitud de Manelic en els actes II i III respecte al I? Encara que tens poc material per decidir-ho, en quins aspectes concretaries el canvi?

És refereix que ha matat al Sebastià, anomenant-lo llop perquè era la persona que tenia sotmesa i controlada tot el poble. 

Sí, el Manelic mostra un canvi. El Manelic s’adona realment com és la societat a la Terra baixa, no es converteix en un d’ells sinó que opta per fugir a la muntanya, a la Terra alta, amb la seva estimada, la Marta. El Manelic al final ja no és com va arribar al poble, ja no és aquella persona innocent, que no li trobava la maldat a ningú. Al final de l’obra és conscient de tot el que passa a la Terra baixa, no opta per canviar-ho sinó que optar per tornar amb la Marta a la Terra alta.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà (1845-1924) va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i va morir el 1924 a Barcelona. Fou un dels màxims exponents de la renaixença en l’àrea de poesia i especialment en l’àrea del teatre. Representa la síntesi de dues tradicions i de dues estètiques ben arrelades en el desenvolupament del teatre català contemporani: el romanticisme i el realisme.
Guimerà, fill de mare canària i pare català, va viure els seus primers vuit anys a Canàries. Posteriorment es van traslladar al Vendrell que és el poble natal del seu pare, quan ell tenia vuit anys. És allí on pren contacte amb la cultura i formes de vida catalanes i se les fa seves. Guimerà va estar marcat per fets destacats de la seva vida i això sempre o gairebé sempre es podia apreciar en les seves obres. Ell tenia una visió idealitzada i pessimista de la vida, pel fet de la seva sensibilitat i caràcter.
Àngel Guimerà començà escrivint poesia, ho fa en poemes de to líric i combatiu, són poemes narratius dins dels cànons del romanticisme. Emprà un llenguatge extens i expressiu i va guanyar popularitat en els poemes de caràcter patriòtic. El 1871 va participar en la fundació de la revista La Renaixensa la qual arribarà a ser director. Guimerà va guanyar els tres premis dels jocs florals el 1877, proclamant-se així Mestre en Gai Saber. Tot i haver començat en poesia, és en el teatre on assoleix el millor èxit, comença amb poemes musicats que esdevenen molt populars. Ell des d’un principi sempre va tenir l’idea de remodelar el teatre català. La seva trajectòria teatral es divideix en quatre períodes, però és en la segona etapa Els drames realistes on assoleix la màxima plenitud. En aquesta etapa abandona el vers per la prosa, dins d’aquesta destaquen les obres Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900). Cal remarcar el ressò que tingueren les seves obres en el món cinematogràfic, ja que moltes de les seves obres es van passar a la pantalla. Fou així com va ser conegut internacionalment i aquestes obres tingueren molta popularitat a l’estranger. Però, l’obra de Guimerà va perdre popularitat a causa de l’actualitat de les obres que s’escriuen per tota Europa a inicis del segle XX. Àngel Guimerà va ser un literari amb un nacionalisme molt accentuat, va estar molt posat en política i sempre va estar molt a prop del sentiment del poble, fins i tot encara viu el consideraven ja un clàssic. Va morir a Barcelona l’any 1924 i el seu enterrament va ser multitudinari.

Emili teixidor

Emili Teixidor i Viladecàs, va néixer a Roda de Ter al 22 de desembre del 1933 i va morir a Barcelona al 19 de juny del 2012. Teixidor fou un periodista, escriptor i pedagog en la llengua catalana. Va ser molt important dins de la literatura catalana, fou molt actiu durant la seva època. Intentava fer arribar la seva lectura a públics juvenils i a gent corrent.

Va ser escriptor de moltes novel·les, especialment literatura infantil i juvenil, una de les més destacades és Pa Negre, que fou adaptada al cinema per Agustí Villaronga, i L'ocell de foc,un dels clàssics de la literatura juvenil catalana. Tot i que la temàtica dels seus llibres es bastant “àmplia” va tractar especialment temes de la guerra cívil i la postguerra.

Emili Teixidor en els seus primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l'escola del poble, amb el qual es van fer amics i la seva amistat perdurà al llarg dels anys. Teixidor va estudiar Dret, filosofia i lletres. Va ser professor d'institut, i posteriorment fundà amb altres companys l'escola Patmos a Barcelona.

La seva vocació literària sorgí d'un grup d'amics que es van aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer. Teixidor va començar a escriure a finals de la dècada dels 60, cal remarcar que en aquella època hi havia un “buit” en la literatura infantil i juvenil catalana. Als anys 70 va participar en diverses revistes catalanes bastant destacades com Cavall Fort... També va col·laborar en diversos diaris nacionals.

Durant la seva trajectòria va rebre molts premis literaris, cal destacar que al 1992 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Petita introducció

Tots nosaltres hem llegit a la nostra vida algun llibre, alguns, molts i d'altres, no tants. Però, el fet és que nosaltres hem viscut i vivim envoltats de llibres, però realment molts cops no ens adonem de l'important que són els llibres per a nosaltres i tot el que aquests ens aporten.  Si ens posem a analitzar tot el que ens aporta un llibre podríem fer una llista bastant llarga. Un gran escriptor català, Emili Teixidor, al seu llibre La lectura i la vida  ens parla, ens explicar, ens fa saber tot el que ens transmeten els llibres: el plaer que ens donen els llibres, les històries que t'imagines mitjançant el llibre, la creació de personatges ficticis etc. Per això és molt important valorar els llibres i els escriptors i és important també entendre el missatge que els llibres ens transmeten.
Doncs bé, en aquest bloc aniré penjant tots els treballs de l'assignatura Literatura Catalana de 2n de batxillerat i seran treballs sobre escriptors i poetes que han tingut un paper important per a la literatura catalana ja sigui en les seus llibres, en els seus poemes etc.